nius

Fa cosa d’un mes ma mare em va trobar a l’Avui una oferta de feina com a conductor/guionista en una de les emissores més importants de casa nostra. Vaig veure que el que demanaven ho tinc i vaig decidir enviar el meu currículum. Avui he rebut una carta on em diuen que he estat preseleccionat i tinc una prova a la Politècnica a finals del mes de febrer. Creuem els dits. Si em surt bé és la feina de la meva vida, com m’ha dit avui en J.
Des d’aquí aprofito per agraïr la confiança de Ràdio Salt durant aquests anys. Però serem realistes... ho tinc negre. Imagino que la resta de preseleccionats també jugaran fort. Però jugarem.
Darrerament fressa ent. treballa més que mai. Avui, per exemple, també m’ha trucat una noia oferint-mE una feina i li he acabat dient que no. No puc acceptar segons quina feina malgrat que segueixo aturat.
Treballar per la promotora és molt més divertit. Estic començant a dibuixar una gira espanyola pels hongaresos Amber Smith. A lo grande!!! El proper mes, i gràcies al Jordi d’Electrolite, programo un parell de nits a La Mirona.
Mr Hubba està encantat, Bécquer i Bikini Summer també.
Us espero a tots i totes allà. Quan més serem més riurem.
Després de reivindicar un espai per les promotores independents als gestors municipals em va trucar també en Juan-k i hem tancat un mini festival interessantíssim a Can Ninetes. Aixó serà el dissabte 12 de març i tocaran Songstore, Muzak i Two Dead Cats. Gràcies nen! A tu també t’estimo.
Programo també per primera vegada a Blanes d’aquí uns quinze dies a Songstore. I l’Alex estarà recitant els seus sensuals poemes aquest diumenge al Babel. L’oficina està practicament enllestida i a la que funcioni plenament la cosa pot anar millor que mai. M’he posat les piles.
Als fòrums de girona.com, concretament al no moderat de tertúlia, ha quedat demostrat qui mana en realitat.
Els feixistes. Els racistes. Jo no n’havia dubtat mai. Jo ja ho deia.
En fi... si voleu llegir MERDA ja sabeu per on heu de passar.
La familia bé gràcies. Els amics... per aquí paren.
Avui he estat fent un cafè amb en Roberto que és de Los Angeles (California) però ja ha decidit quedar-se a viure aquí. Ja ho deia la meva àvia, que en pau descansi, Girona té molt mala entrada però també molt mala sortida.
Dissabte procuraré trobar-me amb l’anti, fa massa temps que no ens veiem i ja la trobo a faltar, però estic embolicat doncs haig d’anar a veure als Songstore i a una altra banda que em van trucar perque els anés a veure. Ella crec que té un sopar amb els companys de l’escola.
Per avui ja n’hi ha prou. Feia masses dies que no explicava practicament res i ja era hora.
Ho sento.
Petons a les nenes, i abraçades als nois.
Cançó del dia:
Geronación – Les vaques