Eva...

...Cau i García.
Només escric per donar-te les gràcies. De tot cor.
Gràcies per haver-mE pagat l'advocat. (T'ha cobrat molt el teu?...) Gràcies per haver-me pagat quelcom, una misèria. Però ja m'està bé, sincerament. "Menos da una piedra". Estic molt content pels diners... Són el més important d'aquesta vida, oi reina?...
Ha estat un plaer trobar-te, estimar-te, i ajudar-te. De veritat t'ho dic.
No podré oblidar mai de la vida el dia que vares trucar a la policia municipal. El dia que Em vares tractar com un delinqüent. El dia que el municipal m'esperava i Em va demanar a la porta del Queviures 13, el carnet d'identitat. Més que res per identificar-mE. O fitxar-mE potser?...
Aquell dia vares perdre el nord, quesito. No trobs?...
Jo crec que si.
Barrejant el què no hi hagut mai entre tu i jo: violència de gènere, amb una senzilla i simple reivindicació laboral. Menys de 1.000 euros de mErda.
T'agraeixo però que uns mesos després cancelessis el crèdit amb la Caixa de Girona que jo t'avalava. Tot un detall.
Va ser un primer glop d'aire fresc, per a mE. Pensava que començaves a recuperar la teva dignitat com a persona. Però... no sé jo...
Si la Margarita s'ha venut els seus principis, ara fa tot just unes setmanes, per una simple màquina d'envasar al buït, (corregeix-mE si m'equivoco si us plau) tu per quant ho vens tot plegat?...
Cuida't molt.
Diuen que mai és tard per demanar perdó. No sé què en penses tu d'aixó però.
Fa un parell de dies, als Jutjats, ni em vares saludar, ni Em vares mirar als ulls.
Recordes el bon rotllo que aparentaves amb mE fa tot just uns mesos?...
Jo si.