Sensacions

Aquestes són algunes de les mEves sensacions.

16.2.05

@

Fa uns dies vaig penjar aquest escrit als fòrums de la tertúlia de girona.com, un lloc dominat per una colla de racistes.
Us podeu imaginar doncs els resultats.
Excepte un parell de respostes assenyades, la resta va ser MERDA.
Com que el comentari podria haver anat al mEu blog vet aquí que el penjo avui aquí.

Avui mentres erem a un concert ha entrat una parella jove.
Se’ls veia contents i amb energia, desprenien alegria per tots cantons.
Han demanat per muntar una paradeta i els han dit que si. D’una maleta han tret cd’s, videos i fanzines.
Una estona després la noia ha decidit regalar-nos un d’aquests fanzines. El més senzill.
Un full imprés per les dues cares i amb vinyetes i frases/missatges. Títol del fanzine: Contra el arte.
Primera vinyeta: El arte no existe. Existe eso si, un inmenso campo de concentración donde está encerrada la creatividad.
Si eso es arte, más vale quemarlo para liberarla.

Semblava interessant. L’he guardat a la bossa. Ara fa una estoneta que l’he llegit i és realment interessant.
El meu company s’ha pillat el video, que no he vist encara, i una altra publicació que acabo de devorar ara mateix també.
Doncs ha quedat dins la meva bossa.
Un assaig breu, però brillant i sincer.
Un anàlisi intel.ligent.

Sobre la miseria del trabajo y su posible superación
Blai Dalmau Solé

Hoy he decidido dejar de trabajar...
...y nadie me lo va a impedir.
Voy a empezar a vivir la vida plenamente...


El pròleg diu aixó:
Lo que hasta ahora era simplemente una oposición refleja y visceral, está siendo teorizado y cogiendo la forma de un movimiento con ansias vehementes y conscientes de cambiar la realidad. Me refiero a la oposición al trabajo. De hecho, Paul Lafargue ya reivindicó hace mas de un siglo el "Derecho a ser un vago" (1). Pero la crítica abierta y radical del trabajo embrutecedor y alienante está empezando a coger fuerza entre la gente actualmente. Cada vez más individuos, colectivos y organizaciones se dan cuenta de que no es la televisión, ni el consumismo, ni la violencia, sino el trabajo, el pilar central de esta sociedad y la causa principal de nuestra infelicidad. Este ensayo es solamente una voz más dentro de este movimiento que aboga por criticar y rehusar el trabajo capitalista, por su injusta y esclavizante naturaleza. He intentado buscar y analizar las causas y consecuencias de la miseria que presenta nuestro mundo laboral actualmente y hacer algunos esbozos sobre cómo podría ser superada. Lo que aquí encontrarás es una síntesis de observaciones, experiencias, ideas y ejemplos que he ido desarrollando yo mismo en algunos casos y tomando de otra gente y autores en otros.
Debe quedar claro que este ensayo intenta reflejar la realidad, pero sobretodo, pretende modificarla. Si lo que aquí se dice supusiese para muchísima gente una gran revelación sobre los problemas del trabajo actual pero nadie cambiase lo más mínimo su vida, todo esto habría sido un esfuerzo en vano, un rotundo fracaso. Si por el contrario la lectura de este texto suscita algún cambio en la vida cotidiana de unas cuantas personas - que cambian de trabajo, que intentan vivir sin tener que trabajar bajo las denigrantes condiciones imperantes, que montan una cooperativa o una comunidad donde el trabajo sea autogestionado y libre, etc-, este texto habrá sido un éxito.
El futuro está en nuestras manos. De nosotros, de cada una de nuestra acciones, decisiones y actitudes depende que el trabajo sea cada vez más miserable y este mundo cada vez más gris, o que por lo contrario, el trabajo sea cada vez más libre y este mundo cada vez más lleno de color.

(1) En “Le droit à la paresse” de 1883, Paul Lafargue argumentó, pasándose brillantemente por el forro toda la glorificación del trabajo que hacían las organizaciones obreras, que el trabajo era la principal causa de la infelicidad humana.

També el podeu llegir sencer a la red. És aquí, junt amb altres escrits:
http://idd00d9b.eresmas.net/revolucion/1.htm


Quina alegria veure que queda gent molt jove que encara pensa, i que fa coses, i que les regala, i que crea, i que es qüestiona el sistema.
Tot un descobriment.
Aprofiteu-lo.

Cançó del dia:
Guillamino - Echoes