Amb en Joan vam anar a veure el dissabte a The Dismemberment Plan al Santfeliuhardcorefest. De fet era la primera vegada que anavem a aquest festival gironí. Quan vam arribar tocaven Monochrome desde Alemanya. I ens van sorprendre a tots dos. R´n´r a tota pastilla. Enèrgics, esquizofrènics i vitaminats. Fins i tot portaven una noia que feia de go-go, i que va estar saltant, cridant i ballant com embogida bona part del concert. Donem una volta per les paredetes instalades al Pavelló i ens trobem a l´Edu (Bellesa amb b alta), a la de l´atzavara club. Saludem, i ens mirem la discografia dels Dismemberment. Ens trobem amb en Frednoise i la seva noia. Em trobo també als Audience, que van tocar divendres, i em pregunten si no vindrà cap 12twelve. Crec que no. Em diuen que seran al BAM i que a veure si els anem a veure. Dic que si. Sortim a sopar a fora doncs el grup substitut d´Angel krew no ens agrada gaire. Per cert, ¿qui eren? Mentres sopem parlem de les nostres actuals relacions amb les nostres ex. Ens allarguem, i quan entrem, ja han tocat Tokyo Sex Destruction, de Vilanova. Merda! Els voliem veure, i escoltar. Són la segona referència de sixwasninerecords, després de Pinbol. Surten a l´ escenari The Dismemberment Plan, i la veritat, ens canvia la cara de color. Excepcionals. No és hardcore, ni emo. És rock, indie-rock si m´apureu. Per aixó ens agraden. Tènen bones cançons, però jo només he escoltat el magnífic Emergency and I. Bona banda, bon directe. Malgrat tot, un grupet del respectable, excitats pro-hardcore autèntic i genuí, suposo, protesten amb una mani improvisada que es dirigeix a l´escenari amb un cartró que diu: Hardcore fest??? Li llencen al cantant que l´esparreca mentres canta i es queda només amb el tall que diu: Hard. Molt bé, el públic aplaudeix i el concert continua. Els manifestants es retiren cap al darrera. La mani no ha triunfat, Dismemberment Plan segueixen oferint mel.lòdies inspirades i enèrgia vital. Deprés van venir els locals No more lies que tenen un molt bon directe, i si, fan hardcore. Cridaner i robust. Són una de les millors bandes, gironines, catalanes, espanyoles, …Tot i que potser naveguen sempre sota el mateix patró. Aplaudiments. Però encara quedaven uns belgues que van arribar a darrera hora: Arkangel. Hardcore oldschool, imparable, torturat i implacable. Els més agosarats ballaven violents pogos a l´estil molinet. No ens van agradar gens i varem marxar. Després encara quedava un dj. Atzavara club. 1.000 persones el divendres i 1.500 el dissabte és un bon balanç. Felicitats a la penya de Sant Feliu. He passat uns dies a Girona. I ara soc a Barna fent de canguro amb els avis, els pares són uns dies de vacances. Ahir vaig anar a Gràcia de festa. No hi havia anat en la meva vida. De nen havia passat tots els estius de vacances al poble, i de jove, currant a la frontera. Va estar curiós i multitudinari, Van veure una estona a La Carrau en directe a la Plaça del Diamant. En Quim va darrera una noia hippie. I jo me´n ric. Està enamorat. Cada tarda vaig a buscar a l´àvia i anem a veure l´avi a la residència mentres es recupera del fèmur. Avui hem rigut parlant de la seva joventut a Ripoll. El dissabte he tornat a sortir de nit amb en Quim a Gràcia. Hem vist als Antònia Font a Rius i Taulet i no ens han agradat gens. I hem voltat una mica pels carrers. És Festa Major, al barri de Gràcia. El diumenge m´he trobat amb en Joan i hem estat voltant per Gràcia, clar. Hem vist una estona a la Thorpe Brass. Més ska. I hem anat al mond bar a escoltar a Oliva dj. Smiths, Belle & Sebastian, i Roxy music per acabar. Demà més.