Avui m´he retrobat amb mi mateix. Tot i que no m´he llevat excessivament aviat, he fet cosetes.
En Jesús ja havia dinat i es preparava per anar a fer un cafè al solete.
He dinat, m´he vestit, i hem anat a fer el cafè. Jo, dos. Ha arribat en Marc.
He tornat a casa i he trucat a Badajoz, als 40 i a Mallorca. Res de bo. No saben no contestan.
De camí a l´estació de tren, doncs pujava a Figueres, mentres enganxava cartells d´El Chico en concert al Lux Cafè, una noia em diu: Tens un altre poster d´aquests?
Si, clar. Que t´ha agradat?
És que és amic meu i he flipat!!! :)
Evidentment li he donat un. He fet el tercer cafè al bar de l ´ estació. L´ambient és una mica... gris.
Pujo a la via quan encara queden uns minuts. Mentres passejo i rumio, passa un tren carregat de cotxes bastant depressa i sense parar. Quan ha acabat de passar veig una dona jove que corre cap a la via. El tren, l´aire que produeix, ha arrossegat un dels dos cotxets de nen que portava. Sort que no hi havia nen a sobre!!!
El cotxet ha quedat rebentat per tots cantons. El mòbil trencat, les claus desparramades, com la papilla, un refresc, ...
Els nens, sobretot la petita ploraven. La mare i l´amiga arreplegaven el que s´ha salvat mentres l´àvia tranquilitzava a les criatures dient: No ha passat res. Pels pèls.
Increible, però cert.
A Figueres he enganxat uns quants cartells i he anat a parlar amb la noia del cafè del Barri Vell. Molt simpàtica, per cert.
Quart, i últim cafè del dia.Tema: El Chico. Jo diria que ho farem, però ja serà pel maig, com a mínim.
M´he passat la nit deixant missatges a fòrums, organitzant-me la feina, i fumant.
D´aquí uns moments en Jesús es despertarà per anar a currar i jo seguiré aquí. En tinc per estona.
Serà cosa dels cafès?... o seran els astres?
Un link sobre la darrera pel.lícula del señor Almodóvar. Un Oscar, 6 toros assassinats.
No hable con ella
Boikot!!!
Jo no l´he vista, i tu?
Ah! i fantàstic. A partir d´ara veig que el blog comença a tenir comptador. No us imagineu el que m´ha costat posar-lo.
Llegeix el meu blog alguna persona? O... yomEloguisoyomElocomo?

Hoy sólo unos links, ¿vale?
Un sello. Otro.
Un sitio muy personal.
Gestión de músicas difíciles.
Un festi. Otro.
Ante la guerra actua.
Hasta pronto.

Bones de nou a tots i totes els que acabeu perduts en algun moment de les vostres vides dins aquest miserable blog.
Vam anar a Murcia i varem tornar. Molt bé tot. Molt maca la gent del colectivo moog. Vam conèixer al Cesar dels Scwharz, que va portar el so de la nit al Garaje de la Tia Maria, i que se´n va a fer el mateix en la gira dels Manta Ray. Mentrestant m´han donat pel sac en unes festes majors on l´any passat vam ser presents. El pitjor de tot no es quedar-se fora si no l´excusa que et donen. És que tenim compromisos amb altre gent, és que venen eleccions, ...
Podridura!!!
Ja em direu què te a veure que hi hagi eleccions amb la programació de les actuacions musicals d´un envelat. Un altre any més la mediocritat i el mal gust dominaran la programació a Figueres. I si no... tiempo al tiempo. De moment ja han anunciat Tony Manero i...Celtas Cortos!!! Increible. Si per mi fos, votaria a l´oposició. O millor encara a ningú.
A Girona, a la Farra Universitària que es farà a La Mirona de Salt, venen Los Inhumanos!!!
Algú es capaç de posar-los si us plau una denúncia? Per mal gust, clar. Aixó ja és de jutjat de guàrdia. Si jo fos universitari ...
En fi, Girona segueix sorprenent a més d´un. El dia dels Liquid Machine a Riudellots erem quatre gats. El grup però va sonar realment bé. Com una piconadora, vaja.
L´endemà, dissabte vam marxar tota una colla de gironins, i gent de Vidreres bàsicament, a Castelseras, Teruel. Al festival Granuja Rock. Ens van convidar a sopar i tot. Increible. I dormiem en una casa rural molt maca del poble del costat La Codoñera, on per cert al bar de la plaça del poble tots els iaios parlaven català. Fantàstic!!!
Al Festi, la penya de Girona es va pillar una taja increible. Com mai, vaja. En Quim ballant estil Pulp Fiction, sensacional. En Ramon "patilles" més enllà, i en Josep Maria tot girat. Per mi que va beure d´un vi que portava dins alguna substància lisèrgica. El va convidar la Lucia, una ex del Txutxi que estava per allà amb les Sweet Nothings. Per mi, el més divertit del festival. Les millor cames, sens dubte. Hot Mirindas feien pop, beat. El cantant es va trencar la cama fent el burro hores abans del concert i cantava assegut en una cadira amb la pota enguixada. Prescindibles. A més a més es van allargar excessivament. Els Bonzos tocaven millor, però són uns garrulos de la òstia. Entre altres perles van deixar anar el següent: "Esta se la dedicamos siempre a las chicas de nuestros conciertos, se llama: Traga o escupe. Gilipolles!!!
Segurament les ties del festival no es varen sentir al.ludides, i dubto que ningú acabés xupant-li el membre a aquests descerebrats. Musicalment propers a Supersuckers, per exemple. Però patètics en linees generals. El pitjor del festival.
Tokyo Sex Destruction ja són una altra cosa. Amb el bateria només ja ens divertiriem. Ho fan bé, m´agraden.
Com els Meows, que semblaven una resurrecció dels Ramones. Tremendos. Si senyor. Una bona banda.
I les noies, tremendes també. Que s´apartin Nosotrash i altres grupets tot noies. Com la bateria de les de Madrid n´he vist ben poques. Jo diria que picava més fort que ningú.
Han publicat un split single amb Los Carbonas i un EP pel segell Garaje Sónico. Busca´l, i a veure si el trobes amb una mica de sort.
Aprofitant que hi havia xiringuito amb vinils i CD´s em vaig comprar un CD dels Of Montreal. "Coquelicot asleep in the poppies: A variety of whimsical verse". Està bé, rotllo psicodèlia. Publica kindercore.
Aprofitant que he cobrat els interessos del meu acomiadament improcedent.
Ha sido un placer señores de A.C.E.S.A.. Ahora sólo espero que sus acciones caigan en picado y que todos esos personajes, títeres en definitiva, reciclados del anterior régimen y que están ahí chupando y molestando queden sumergidos en su propia mierda, mala educación y ignorancia. Aunque ya sé que lo tienen todo muy bien atado.
El ex-cobrador 1710 les desea a todos un feliz viaje al infierno.
Per una Catalunya lliure de peatges!!!
Fins quan?
A Murcia em varen passar una demo "Letters from distance" d´un grup que es diu Breadth. Al CD hi ha 22 cançons. El proper diumenge els punxaré al programa. Portem dues setmanes fent campana!!!
També ens han deixat un missatge al Llibre de convidats del ... dosmilu ... una banda ye ye de Tarragona, Los Glosters. Ja hem rebut el seu EP publicat per Animal Records. Està prou bé, felicitats. I gràcies per enviar les vostres cançons a fressa ent. apartat de correus 638 17080 Girona.
Fins aquí la crònica d´avui.
M´he quedat a gust.
Rèpliques o dubtes a: dosmilu@girona.com

Aquí a Girona, passant els dies. Enllestint quatre cosetes. He canviat per fí la bateria al Panda i torno a tenir cotxe. Bé, he canviat... la va canviar en Juan, sense ell encara aniria caminant a tot arreu.
Mersi nen!!!
Enganxat al PC i al telèfon. Enganxant cartells també, de Liquid Machine a L´Estació de Riudellots de la Selva el divendres 21.
Més fasts VS 12twelve dj Entrada lliure. Ens veiem allà?
Si em voleu dir alguna cosa ho podeu fer a dosmilu@girona.com.
És que m´he adonat que al blog no hi ha correu de contacte, i al format que l´admetia vaig ser incapaç de incloure´l.
Avui he anat a veure tot solet 24 hour party people. No mata. Entretinguda com a molt, però poc més. Quan temps feia que no anava al cinema? Un any? I tot sol? ...
M´he trobat al Teixi que s´ha assegut al costat. Hem parlat un moment, al final, sobre els bolos d´El Chico y Guillamino al Lux Cafè.
He canviat el look del fòrum La pissarra del dosmilu.
És un petit homenatge a La pizarra de Radio 3, un altre fòrum. Censurat, o segrestat com preferiu, avui fa 143 dies.
Era més o menys així, oi?
També vaig canviar el look d´aquest weblog. Es nota?
Res més. Demà marxo a Barna a veure la familia, els avis no estan massa fins. I dissabte serem a Murcia amb 12twelve al Garaje de la Tia Maria. Amb Eleva i un dj. És la VI festa del colectivo moog.

Molt bé el concert de Valina. A Sant Feliu de Guíxols. En Jesus s´ha pillat el CD. Abans he anat a fer el programa sol, amb el L3, en Josep estava a SantFa veient el Girona F.C. Mentres era a la ràdio ha trucat per telèfon des de San Bartolo, Quilalí (Nicaragua), Leonardo Córdoba. Volia enviar un missatge al poble de Salt, però no l´he passat per antena, en directe. Ho podia haver fet, però no he reaccionat a temps. Patia per quina cançó havia de posar després i punt. Patètic. I res, que m´ha explicat una història d´un projecte d´una ONG francesa crec per una red de comunicació lliure o quelcom així. Els telèfons no deuen ser habituals, he descobert que la trucada era un moment realment especial, no? Com a mínim per ell. Per mí també, mai no truca ningú a la Ràdio, o els que truquen són amics. Però que truquin des de Nicaragua, ... Interessant, sento no haver estat a l´alçada. Espero que torni a trucar a una hora on algú li faci més cas que jo. De totes maneres, ha saludat al Sebas Parra, a la Susana Martinez, a l´Isabel i a la Carme Carbó.
Queda dit.
Hem anat a Sant Feliu amb en Quim, i hem sopat una hamburguesa "real" al Tritón. Amb Long Ryders de fons.
Un article, llarg però molt interessant, clau per entendre el problema amb la música, segons Steve Albini.
Al lloro amb el tema wireless!!! Interessa.
Un festival.
Un altre, diferent.
La Radio 3 turca, diuen. Des d´Estambul.
Un grup de Chicago xulísim. Dianogah, tot i que en el web hi ha una secció on pots ajudar-los a trobar un nom millor pel grup. Dos baixos i un bateria. El disc Millions of brazilians està molt bé. Divendres a la nit seré a Barna, dissabte nit, a Murcia. L´ altre divendres, el 21, punxant i amb Liquid Machine a L´Estació de Riudellots de la Selva. Ens veiem allà.
Un col.lectiu de dj´s valencians. Un d´ells punxarà a la festa del colectivo moog al Garaje de la Tia Maria, Murcia. + 12twelve + Eleva.
Mentres, espero els crèdits pel Collage EP de Lazy. Li haig d´enviar a la Laia i en Josep s´ho ha pres amb calma.
Espero també que em confirmin unes actuacions, per El Chico, i més. Ah! Per cert, el dia de la dona, dissabte al migdia, vaig veure a Pletoria tocant al mig de La Rambla, i bé.
Prou divertit. Avui era la Fira del disc, i ...? No hi he anat. També han estrenat finalment 24 hour party people a Girona.
Ara si que torno al cine.
Fins aquí els links per avui , i les ganes també. Salut, gent!

Abans d´ahir vaig ser a Figueres enllestint quatre cosetes. Vaig veure a en Toni que està bastant cremat. I al seu fill, que em va ajudar amb unes còpies que necessitava. De tornada a Girona, en el tren seu al meu costat un militar jovenet. Em mira, i em pregunta a quin dia som? Li dic, però no li comfirmo. Segueix preguntant. Que el dia 15 s´ha de presentar al Bruc, o a un altre lloc, ara no recordo. Com vaig pelat, potser s´ha pensat que era miliki també jo. Arribo matat al pis. Portava més de 30 hores despert i sense parar. Un d´aquells dies típics en mE, en que s´ajunten els cafès, les nits, i els dies. Jornada clàssica tarda-nit-matí-tarda-nit. Del tirón. Finalment he fet el cartell de la nit de Riudellots, és al web del dosmilu.
I he penjat alguna notícia nova a NEWS, clar. Però aquesta la penjo sencera aquí. Fa referència a una expo a Barna i al segell Elefant.

ELEFANT en la fundación Joan Miró de Barcelona
La Fundación Joan Miró inauguró el día 27 de febrero, en el Espai 13, la tercera etapa del ciclo Psychodrome, con obras de Fred Tomaselli, Beatriz Barral y Tor-Magnus Lundeby, todos ellos jóvenes creadores que atraviesan un momento interesante en su carrera, consolidados en sus paises de origen y que exponen de manera habitual en importantes centros de arte.
El artista Noruego Tor-Magnus dedica su obra Radio Loony FM 108, 1 MHz: Elefant Season, en exclusiva a Elefant Records.
La instalación Radio Loony FM 108,1 MHz, simula una estación de radio imaginaria formada por 365 +1 emisores (con forma de abejas espaciales), cada emisor lleva impreso el nombre de un grupo musical, mide 7 pulgadas de ancho y tiene un agujero en el centro como el de los singles de vinilo; 135 de los nombres que aparecen pertenecen a grupos que han publicado singles de vinilo en Elefant Records. El artista quiere homenajear con su obra a las compañías discográficas que siguen publicando singles de vinilo, compartiendo con ellas su pasión por este formato. Aparecen también otros nombres de artistas que han publicado singles en sellos como Tummy Touch, Telle, Bungalow, Wall of Sound, Duophonic super 45...
La obra ha estado expuesta recientemente en las galerías Wang (Oslo) y Tramway (Glasgow).
Con motivo de su visita a España participando en el ciclo Psychodrome 03 de la fundación Joan Miró de Barcelona, Tor-Magnus ha hecho para esta ocasión una adaptación de la obra original. La instalación llevara el nombre de Radio Loony FM 108, 1 MHz: Elefant Season . Solamente estarán activos los 135 emisores que llevan el nombre de los grupos de nuestro sello, el resto de los emisores aparecen sin nombre, como si estuvieran apagados (simulando que las abejas están dormidas).
Tor-Magnus ya había utilizado anteriormente nombres de nuestros grupos en sus obras, en la instalación Bungalow Wall of More or Less Fame (2001) expuesta en el museo de arte contemporáneo Kiasma de Helsinki (Finlandia), aparecía escrito el nombre de LE MANS, acompañado por otros nombres de grupos como STEREOLAB, HIGH LLAMAS, KOMEDA ...
La obra permanecerá en la fundación Joan Miró de Barcelona del 28 de febrero al 27 de abril de 2003.
ESPAI 13 - Temporada 2002-2003
Psychodrome, ciclo comisariado por Grazia Quaroni y David Renaud Psychodrome 03
ARTISTAS: Fred Tomaselli ­ Beatriz Barral ­ Tor-Magnus Lundeby
28 de febrero ­ 27 de abril de 2003
Inauguración: jueves 27 de febrero, a las 19:30
Psychodrome es un ciclo de cuatro exposiciones concebidas como una sola, en el cual los comisarios y artistas proporcionan al espectador un recorrido por un espacio cambiante que lo pone en contacto con la psicodelia desde ángulos diversos. En Psychodrome 01, el visitante se enfrentaba a una especie de trastorno hipnótico, y en Psychodrome 02 era invitado a viajar por galaxias y constelaciones.
Los artistas de Psychodrome 03 proponen una experiencia sinestesica, quieren que el visitante experimente sensaciones principalmente con uno de sus sentidos a partir de sensaciones propias de otro distinto. Nos ofrecen, así, cuadros para gustar (Fred Tomaselli), colores para sumergirse (Beatriz Barral) y música para ver (Tor-Magnus Lundeby), con el fin de explorar nuevos usos posibles de los sentidos, de los órganos de la percepción. El espectador se siente involucrado en primera persona, con su cuerpo, con sus sensaciones, en la obra misma, formando parte de ella.
La estructura de la sala vuelve a cambiar e incorpora un nuevo elemento circular central mas pequeño, donde se muestra la instalación del artista noruego Tor-Magnus Lundeby. Lundeby crea pinturas murales o instalaciones cuyos temas provienen de los campos mas sorprendentes: los videojuegos, la astronomía, los mapas geográficos, o, como en este caso, el mundo de la radio y las cubiertas discográficas Radio Loony FM 108, 1 MHz: Elefant Season. El espectador recibe una sobrecarga de información ante sus obras, en razón tanto de los formatos como de la repetición obsesiva de motivos simples, coloreados, reconocibles.
A un lado de la sala, ocupando en parte el circulo intermedio y también el exterior, se sitúa la obra de la artista madrileña Beatriz Barral, cuyas instalaciones recuerdan espacios de diseño actual o decorados de ciencia-ficcion, con colores fluorescentes y espejos redondos que proyectan reflejos en el visitante, de modo que es atrapado e introducido en la obra. Esa es, de hecho, la intención de Barral, jugar con la percepción, obviar las sensaciones visuales, las impresiones retinianas, dar paso al tacto y al contacto con la materia y con ello perturbar la conciencia del espectador.
Por ultimo, el otro lado del circulo mas exterior esta ocupado por las obras del artista norteamericano Fred Tomaselli, puente entre Psychodrome 02 y Psychodrome 03. Tomaselli compone collages con una multitud de pequeños objetos minuciosamente dispuestos a los que superpone una espesa capa de resina que les confiere una apariencia plana. La variedad de objetos abarca hojas, imágenes o, incluso, algo muy característico de su trabajo, pastillas de todo tipo, banalas algunas, ilícitas otras. Las imágenes cosmológicas de Tomaselli tienden a trastornar al espectador porque le hacen cuestionarse su idea de realidad.
Los artistas participantes en este ciclo comparten un interés por el trastorno, ya sea de la imaginación o de la consciencia, a través de la imagen, a menudo mediante un uso operativo del color, mediante el sonido o una intervención directa en el espacio arquitectónico. Estudian las perturbaciones y las interferencias entre la realidad y la ilusión, la fantasía y la vida diaria, el sueño y la vigilia, la ausencia de linealidad, de principio y fin, a través de una explosión de colores y de formas, así como de la creación de motivos repetidos indefinidamente de manera obsesiva.

Apa! A reveure nens i nenes.

De nou a Girona. Dissabte de concert a Sant Feliu. Beezewax bé, Capitol City Dusters també, però em quedo amb els noruecs. Llàstima de l´equip, made in atzavara. Sopant amb en Jesús, i el seu compi en Joan, a La Creperia veig passar a la Janin i a la Mercè. Surto disparat a saludar-les. Però crec que s´espanten una miqueta. Serà que vaig sense afeitar? En fi, la Ja m´explica que ha trobat curro de monitora a Tossa. I em demana que retirem les seves imatges del lloc dels fasts. Bon rotllo. Me´n torno a sopar amb aquells dos. Parlem de tot, per exemple de Jackass.
Estic enllestint un parell de temes interessants però... ja en parlarem. Espero el poster per Riudellots de part de´n Joan. O... l´haig de fer jo? He actualitzat la agenda de concerts recomanats al web del dosmilu. Impresionant la gira de Manta Ray! Però volia penjar unes quantes notícies endarrerides, que en tinc unes quantes, i no puc penjar ni eñes, coño!!! Ni accents, ni ç ...
I res, que penjo aquí la noticia. Te a veure amb el disc del mes de març :
Guillamino - 1 dia

Guillamino és l’autor de la banda sonora de Duna, una obra dirigida per Christian Treceño que s’estrena aquest dijous a La Cuina de l’Institut del Teatre.
És una nova incursió al món del teatre de Guillamino, que aboca a l’escenari unes sonoritats eclèctiques on hi cap des del dub i el downtempo fins a ritmes tan clàssics com el vals o el tango. Parteix igualment d’instruments acústics i de sons digitals, que combina amb la mateixa habilitat que demostra al seu primer disc, 1 dia, que acaba de publicar BankRobber.
Duna narra el viatge del 3er món a Occident a través del difícil periple d'una dona plena d'innocència i vitalitat. Una reflexió sobre les dues cares del món en que vivim i les seves tragèdies diàries i silencioses. Una aposta per el teatre de titelles i gestual enfocat a públic adult.
Amb Marta Esmarats, Jordi Farrés, Txu Morillas i Ivan Tapia. Dirigida per Christian Treceño.
Es pot veure dijous 27, divendres 28 de febrer i dissabte 1 de març a les 21h i diumenge 2 de març a les 19h. Entrada gratuïta condicionada a l'aforament de la sala.

Tinc més notícies, i potser aquest serà un bon lloc per penjar-les. Corta y pega.
Ens veiem.

Res, que feia un munt de dies que no parlava, i... potser ja va sent hora. No?
Vam ser a Madrid amb 12twelve.
Al Moby Dick, molt a prop del Bernabeu i el Ministerio de Defensa.
No va estar malament.
Concert i camerinos bàsicament. Quan estava entre el públic vaig escoltar un home gran que deia: ¿Como se atreven a venir a Bernabeu estos vascos y catalanes?
Se atreven y punto, buen hombre. Son músicos, no más.
¿Le gustaria finalmente el concierto al hombre?
Després de copes al Via Láctea, vam entrar i vam sortir. Estava a petar!!!
I per acabar al Mandragoa, xapaven però et podies quedar a dins.
Els artistes, Los Doce y los Yate, van riure i ballar amb la selecció musical del dj.
Michael Jackson fins i tot!!! Increible.
Antes de irnos nos invitan a tarta. Detalle Astro.
Luego más comida basura, unos bocatas grasientos en un bar de donde salen unos cuantos mods, auténticos y originales.
Y a sobar a Pozuelo, a casa de la tia de Javi.
Nos costó encontrarla, pero llegamos y sobamos de buti.
Muy bien esas lentejas para comer, desayunar. Llegamos a las tantas. La próxima vez le haremos un regalo a la señora que se lo merece.
Y nada, una semanita en Girona, y dos dias en Barna haciendo un curso de negociación de contratos discográficos y editoriales con la asesoria jurídica de las artes IV Curs de negociació de contractes discogràfics i editorials.
En el Palau de la Música Catalana, pero en castellano.
Porque habia gente de Madrid.¿Los de la SGAE?
De visita a los "avis" (abuelos). Bien. Me alegro.
My sister. Esos iupis de Balmes!!!
De concierto en el Domestic, con El Chico, muy bonito todo.
Molta penya de Girona però. Exiliados.
Quedé con Toni que me pasó el nuevo CD-demo de Trasto, muy chulo por cierto, y con Laia, que lo ha diseñado, y que diseñará el Ep máldito de los lazy!
A ver si espabilamos todos y sale pronto.
Ellos dos se fueron a ver, el dia antes, a Sigur Ros , yo no.
Me quedé sin acreditación por... ¿tardón?
Diversidad de opiniones. Me gustan más en directo que en disco, pssssse, ...
Visita a los friends, David ex-Chinaskie que tiene de todo, incluso piso, y Quim, que vive con la Pipa. Una perra simpática.
Curiosos los primeros temas de Temporal (los nuevos Chinaskies!!!), en plan 80´s. Smiths, y eso... Vuelven los shoegazers.
Y tambien los nuevos de Premier League (antes Space Saucers). Al loro pavos!
Ahora llego de Atzavara Club, Beezewax me gustaron más que ninguno.
Los Capitol bien, pero no más.
Curiós, m´he trobat allà al Josep Coll, advocat del Sindicat de Músics de Girona, i un dels paios que donava el curs de negociació, vaja. Era la primera vegada que anava al club i ha flipat suposo. L´he saludat i li he dit que ja el passaria a veure ben aviat.
Avui també ha vingut fins a Sant Feliu en Jesús, demà te festa que si no...., i ha debutat al club. Ara fa una estona m´he trobat al Mus en el messenger i m´ha presentat un compi argentí que volia baixar-se tech.
Minimal, Detroit, Tresor, ...
Tinc feina a fer, i demà ràdio.
Disc del mes de març: Guillamino - 1 dia.
I és tard i vol ploure.
La resta, ... o no me´n recordo, o no val la pena recordar-ho.