De entrada les 5 nadalenques.

1)¿Qué sientes días antes, durante y después de estas fechas tan señaladas?
2)¿Qué recuerdos de la infancia guardas de la Navidad que aún lleves a la práctica?
3)¿Cuándo y quién rompió la magia infantil de los Reyes Magos?¿Cómo te sentiste al saberlo?
4)¿Cómo decoras tu casa?¿Qué es lo que mas ilusión te hace de estas fechas? Y si no te gustan, ¿por qué?
5)¿Qué le pides a esta Navidad?¿Qué sueños quieres cumplir? ¿Hay alguien en tu vida al que necesitas tener esa noche más cerca que a otros?

1) Un montón de sensaciones, como en cualquier semana normal.
2) Los recuerdos no se pueden llevar a la práctica. Imagino que la pregunta gira sobre las tradiciones. No llevo a la práctica ninguna tradición navideña. Recuerdo “fer cagar el tió” amb la tieta, pero se acabó el numerito con la edad.
3) Bufff,... Ni idea, no lo recuerdo.
4) Tres preguntas en una. Fantástico! a) De ninguna manera especial, como siempre. b) Nada en especial. c) Odio especialmente el espíritu consumista.
5) Tres en una de nuevo. Fantástico! a) Nada. b) Ninguno. Tampoco acostumbro a recordar mis sueños, o sea que... c) Diria que no.

I ara, la resta. El que volia explicar l´altre dia... queda pendent. Ara no tinc ganes d´explicar-ho. He estat a Barna amb la familia i els amics. Dinars familiars amb germana, cunyat, pares, avis, tiets, cosines, … De festi amb el Quim a l´Hospitalet la nit del divendres, i un retrobament molt especial amb la colla d´amics després de... més de 10 anys!!! Culpa meva, bàsicament. En Raul i la Maria tenen dos nens maquíssims, i en Jose acaba de guanyar un premi i li publicaran en breu el llibre. El Pablo estava gairebé com sempre. Com tots vaja. Se´m farà difícil transmetre la sensació del moment, ... Impossible gairebé, per tant, deixem-ho estar. Va ser una breu xerrada per ressituar-nos després dels anys desconnectats. Unes birres, unes rises, i la voluntat de que no hagin de passar deu anys més per la propera trobada. Ho deixaré aquí. Continuo absolutament dessinspirat. Fa fred al pis, és tard. I tinc son. Però no tinc song 4 today. Maybe tomorrow…

Mierda!
Ayer queria postear y contar bastantes cosas pero no pude. El PC está tonto. mE huele mal el tema.
Ahora no tengo tiempo... que mE voy!
Bones festes a tots i totes.
Cançó del dia
Martin Brew - I can do my thing

Vinc de veure als gaditans Henry a Vidreres. Molt bé, sobretot per la proposta. Ara mateix escolto el seu cd, Nihilist manifesto, autopublicat amb Kuito recordings i que m´ha passat molt amablement en Teixi. Concert interessant a comarques. La Selva es belluga. El teatre és un lloc bastant xulo. Llàstima del terra que és massa fred, i les cadires... Erem pocs, però bé.
Avui m´he retrobat on line amb l´amic Raul. Al mEu fòrum i després de molts anys desconectats. :) Diu que en Jose, un altre amic, m´ha trobat a la red. No m´estranya. Estic totalment localitzable, em promociono discretament, i a sobre alguns em foten promo gratuïta... Fantàstic!
Gràcies a tots i totes per les visites al mEu blog. Gràcies per llegir. Fins i tot als enemics, o no amics. Estranys, gent de pas, ... Lamento no està gaire inspirat.
Ens veiem aviat.

Por cierto. He leido por aquí:
radiotres.org, que mi amiga antia tiene problemas, discusiones dice ella, con el messenger. Y con alguien claro. No, si ya... Ya decia yo que este programa es peligroso. Nocivo para la salud, vaya. Y que al mapi le persiguen los animales salvajes.
:)

Dios! Es la tercera vez que reposteo. Las cinco a las cinco, y del tirón. Deberia ser dia 5 tambien. Lástima, en fin...

1) Érase una vez un pequeño caballito de cristal...
2) La/le puso sobre la cama y muy lentamente...
3) No me lo podía creer, aquel helado de chocolate...
4) La mirada de aquella niña...
5) Si por lo menos alguien quisiera escucharme...

1) ... que se rompió.
2)... se alejó cerrando la luz y la puerta.
3)... era mio!!!
4)... mE tiene tonto.
5)... le contaria algo.

No ha estao mal.
Bona nit i tapa´t!

Avui he decidit obrir el messenger mesos després. Curiosament ha aparegut la Lei del no res, doncs jo l´he esborrada, i ha començat a parlar-mE.
Potser es pensava que no li contestaria, però evidentment si ho he fet. Jo saludo a tothom, fins i tot als meus enemics.
La conversa es podria dir que ha estat en morse o en eslovac, però no. Tots dos parlem català.
Ara que, diria que no tenim gairebé res a dir-nos. Jo he perdut l´entussiasme inicial i estic a la defensiva. Ara si Lei.
Lamento que tot el que hagi dit aquí ultimament d´ella li puguin semblar missatges carregats d´odi, però no.
Jo l´odi me´l guardo per coses més importants.
En fi, crec que seguiré desconectat del messenger una temporada. Continuaré fugint de tot alló que em molesta.
Ara per ara crec que és l´opció més intel.ligent.
Miraré de retrobar-mE amb mi mateix. I que consti que no és gens fàcil.
De la resta ben poca cosa. Uns quants correus sobre propostes escapçades, i enviaments postals que no arribem mai. He trucat a la Ja i a una sala de concerts gironina. No caldrà el nom, imagino.
Les respostes que em donen són patètiques, les explicacions infantils. La situació és insostenible.
Com a mínim els fòrums de música de girona.com sembla que recuperen la dignitat.
Pregunta del dia:
A quina sala de concerts de Girona muntarà properament fressa ent. la celebració del seu desè aniversari?
Si trobeu la resposta envieu-mE-la.
Gràcies.
PD:Repostejo només per dedicar-vos una cançó.
Refree - El cuarto deseo

Com a promotor musical visc ofegat a Girona ciutat.
No puc respirar.
De res no serveixen les idees si al davant et trobes gairebé sempre amb un no.
Molesto potser?

Ahir va ser un bon dia.
No va ser perfecte, ni molt menys, però gairebé.
El vaig viure sencer. 24 hores.
Al matí em vaig passejar pel barri. Vaig anar a esmorzar a l´Arcada i vaig anar al quiosc a buscar el Cañamo amb el cd de Los Planetas, però no els havia arribat encara.
A l´hora de dinar vaig trucar a casa dels avis. Vaig parlar amb ma mare i amb els avis.
L´àvia em va fer riure bastant. I jo a ella, espero.
En definitiva, que la Maria es recupera de la infecció i planta cara. Ben fet doncs.
A la tarda vam anar a la ràdio. I ens ho vam passar molt millor que la setmana passada.
Hem fitxat a un nou col.laborador, en Quim, que va inaugurar una nova secció: Lectures Croniques. Cada setmana ens presentarà algunes de les novetats editorials més destacades. Especialment centrat en el món del còmic i els fanzines, però també ens parlarà de llibres i revistes. La veritat és que va ser prou divertit i interessant. La setmana vinent més.
Avui m´he llevat aviat, i he pensat en el que no hauria de pensar. No ho puc evitar.
I res.
Ah si! Avui torna en Jesús.
Serà al pis durant uns quants dies més. Es va comprometre a currar els dies de Nadal a la llibreria, i està fins els nassos de ser a casa dels pares. Més o menys.
Now, take 5.

1) ¿Qué quitarías del mundo?
2) ¿Cuál es tu sentimiento favorito?
3) ¿Cuál es el recuerdo más intenso que tienes?
4) ¿Cuál es el pensamiento que más se te repite a lo largo del día?
5) ¿Qué es lo que más te gusta provocar en la gente?

1) ¿El mundo?... Las fábricas de dinero, las de armas y los vertederos.
2) El odio bien dirigido.
3) Ni idea. Ahora mismo el de un engaño reciente. O más bien, una decepción tremenda ante una mentira... ¿piadosa?
4) Tengo que ponermE las pilas.
5) En todo caso, reflexión.

Nunca han sido uno de mis grupos favoritos. Es más, no mE gustan especialmente mucho. Pero ante una canción incontestable y brillante como esta, sólo puedo decir que mE han tocado la fibra.
Cançó del dia
La Habitación Roja – Hoy es un dia perfecto

Hoy es un dia perfecto
Lo ha dicho en la tele el hombre del tiempo
Tambien lo dice el gobierno
Dias perfectos para gente perfecta
Hoy es un dia perfecto
La gente perfecta va a salvar el mundo
Y su mundo es tan pequeño
Mucho mE temo que tu y yo no cabemos
Hoy es un dia perfecto
Hoy es un dia perfecto

Hoy es un dia perfecto
Para olvidar lo que duele un verano
Asi que apaga esa radio
Gracias a Dios eso está en nuestras manos
Hoy es un dia perfecto
Para decir que te quiero sin miedo
Para salir del armario
Bella de Suiza o Juana de Arco
Hoy es un dia perfecto
Hoy es un dia perfecto
Las palabras se han gastado
Los hechos se han oxidado
Y los cielos han dejado de compadecernos
Se han secado
Aunque ya no quedan sombras
Seguiremos avanzando
El futuro será nuestro
Aunque no haya futuro
Hoy es un dia perfecto
Hoy es un dia perfecto
Hoy es un dia perfecto
Hoy es un dia perfecto
Perfecto
Perfecto
Perfecto

Pasen y vean prOmOpOp.
Carteles de conciertos, festivales, ...



Ahir vam sopar al Konig amb en Joan i en Jesús, que va acabar convidant-nos. S´ha pillat també el Speritismo. Ha estat una breu i simpàtica retrobada amb dos joves pensadors d´excepció... Després hem acompanyat a en Joan a casa seva. Al camp. Hem estat una estona allà i de tornada hem parat al Sunset.
Avui el Metrópolis de La 2 de RTVE està dedicat al Nou flamenc i sortiran La Excepción i La Mala entre altres. Però potser seré de farra.
Com de costum.

Avui de bon matí he passat per l´apartat de correus i he recollit el promo de Grupo Salvaje que ens ha enviat Acuarela i un CD + dossier de premsa del festival Tendencias FMI. Amb 12twelve entre altres. Quan esperava un semàfor he saludat al Xavi del Punt que m´ha preguntat: Què tal fressa?
Bé, anar fent.
I també, quan vindrien 12twelve a Girona?
Li he explicat i li he assegurat que el mantindria informat.
Faltaria.
De la resta ben poca cosa. Alguns correus amb propostes i preguntes. Veurem si en surt quelcom de positiu. Espero que si.
De nit ens hem trobat amb en Josep Mª. Venia del cinema, de veure la del Woody Allen. M´ha dit que no mata. Ha arribat també en Carlos i els he acompanyat una estona en el trajecte. Fotia molt fred. Fot fred.
Pensava anar al Sunset però era tancat.
Ha trucat en Jesús i diu que demà baixa a Girona.
Perfecte doncs. Demà més.
Cançó del dia:
Psychoine - Straight to your neck
He estat escoltant la seva darrera demo, un parell de vegades, i és una de les cançons que més m´agrada.
Al tonto google search dels fòrums de girona.com diria que se li han acabat els arguments. Si és que mai n´havia tingut...
Tonto. Gràcies per les visites.
Ara que 30 visites en un dia... tampoc són tantes.
O si?

Un tonto recomana el mEu blog als fòrums de girona.com
Gràcies tonto.
S´agraeix la promo.
És la teva vida plena de joia i alegria?
mE n´alegro doncs.
Volia dir-vos que canviaria algunes de les coses que vaig dir ahir aquí mateix, però no seria just amb mi.
Va anar així, i així ho vaig escriure. Imagino que és prescindible, fora de lloc, i no sé quantes coses més.
Ho lamento de veritat i procuraré que no torni a passar.
Però no canviaré cap paraula.
M´han dit per telèfon que l´àvia millora dins la gravetat de la situació. Bé. Ja no sé que dir al respecte gairebé. Se´m fa difícil, fins i tot aquí.
Un altre petó doncs per la iaia.
He rebut la resposta d´un artista francés que hem descobert en els darrers mesos i al que probablement li farem aviat una breu entrevista. Sempre hi ha quelcom de positiu. També he rebut un correu de´n Willie Cortez, que va ser el darrer bateria dels Lazy. Finalment publicarà en breu el seu disc de debut farsuct per la multinacional EMI. Surt a la venda el proper 21 de gener. A França imagino.
El CD dels Lazy segueix allà mateix. Hauré d´insistir.
Apa a10!
No song for today.

Arribo a casa despres d´haver begut tres o quatre xupitos d´alcohol dur per la nit gironina: La Placeta, el Babel, i el Nummulit respectivament. I una birra que m´ha convidat en Quim. Escolto un missatge nou al mEu contestador. És ma germana, em diu que la iaieta està xunga i que no truqui fins demà al matí. Ok.
Ja ho sabia. Aquells ulls mirant a l´infinit, mirant al buit, al no res... És la mort que s´apropa.
No ploro, però en tinc ganes.
M´estimo la meva iaia. Ella m´ha educat.
De nit, m´he divertit una mica, no gaire però. La música als baretos gironins deixa molt a desitjar. Metal canyero a La Placeta, Mägo de Oz, Camilo Sesto i Seguridad Social al Nummulit. Merda absoluta. Porqueria.
No entenc com la gent balla tota aquesta mediocritat.
El mal gust ens domina. Som gilipolles.
Un petó...
...l´últim potser per la meva àvia.
Per la resta... ben poca cosa.
Salutacions cordials, com a molt.
Al Bikini vaig tenir un parell de visions.
La primera des de darrera l´escenari.
Veia a 12twelve tocant, i de cop i volta vaig veure a la Lei i a la seva amiga entre el públic. Quan va acabar el concert, parlava amb en David de Beef i ella es va posar al davant. Mirant... desafiant-mE potser?
No ho sé. No ho entenc.
Tot ha anat massa lluny.
Em repugna, ja no sento res, o ben poc.
Crec que la desprecio. Ho sento de veritat, però...
Desprecio a la gent hipòcrita, falsa...
No trago.
Ara que... de tota aquesta gent no tinc res a dir, no tenen res a dir-mE, oi?
Millor així doncs.
Així va ser, no ens varem dir res. Ni saludar-nos.
No era la primera vegada que passava, ni serà la última, imagino. Lamentable. Pa tè tic.
No només per part seva, és clar.
A la resta... res de res. No tinc res a dir-vos.
M´avorreixo practicament amb tot i amb tothom. Avui a la ràdio ha vingut en Toni i s´ha avorrit molt també. Jo i en Josep Mª també. Ningú truca, ningú escolta potser.
En Txutxi m´ha passat la nova demo dels Psychoine i Fang han fet com si no em veiessin. Ni saludar-mE. Encantat doncs.
Cançó del dia:
Fuck them all!!!

1) ¿En que tipo de vivienda vives: casa, piso, chalet, de propiedad, de alquiler, en casa de tus padres, en residencia de estudiantes...?
2) ¿Cuál es tu estancia favorita de la casa?
3) ¿Cuál es el último objeto que has comprado para la casa (o para tu habitación)?
4) Si pudieras elegir, ¿qué obra de arte te gustaría tener en el salón?
5) Nunca sales de casa sin...

1) Piso de alquiler.
2) Mi habitación. Aunque vivo en un cuarto piso, que en realidad es un quinto, duermo en el tercero. Es un piso un poco especial. Como un dúplex pero a la inversa.
3) Lo último que compré fué el grabador de cd´s. Mi hermana mE regaló una cortina para el baño.
4) El gran masturbador de Dalí.
5) VestirmE.

Hoy no tengo tiempo ni ganas de contar nada más. Sorry.

Resumint. Tremendo el concert dels Enon. El de Vidreres va estar prou divertit també. "Los carajillos son better than anfetaminas. Sobretodo in the morning"
:)
Dijous nit em vaig quedar apalancat a casa i em vaig perdre als Unfinished a La Via. Ho sento. Volia anar-hi, de veritat.
El cap de setmana mE l´he passat de viatge amb furgo transportant als 12twelve a Madrid. Al Moby Dick de nou. Prou bé també.
Curiós que varem dormir a casa del guitarrista dels Onion, un paio que vaig conèixer ja fa anys amb els Lazy Sundays a Salamanca.
Avui dilluns he anat a veure als avis per la tarda vespre. La iaia no està fina i ma mare ho pateix especialment. La situació la supera. A més el mEu vell està refredat. He pujat a Girona amb l´últim tren però em podria haver quedat. Dijous baixaré de nou a veure als 12twelve per la nit al Bikini, i després amb la familia un parell de dies, com a mínim.
Ara les 5.

1) ¿En que ciudad o pueblo vives? Especifica país, que a veces las ciudades se repiten.
2) ¿Un buen restaurante?¿Uno barato?¿Uno especial por algún motivo?
3) ¿Qué es lo que más te gusta de tu población, y lo que menos?
4) ¿Algún sitio, monumento o rincón de tu ciudad que sea un pecado no visitar?
5) ¿Sabes alguna leyenda, mito o curiosidad de tu zona?



1) Girona no hay más que una, creo. Gerona hay varias.
2) Bueno, uno que hay en Fontajau justo detrás de los multicines. Barato: Can Coll, el menú del mediodia. O Los Padules, en plan tapas. O un shawarma o falafel en Can Shawarma. Especial... hmmmmm. La Creperia Bretona, sólo por la decoración. O La Llibreria, a poder ser en verano y en la terraza.
3) mE gusta porque es una ciudad tranquila y relajada, por norma. mE agobian los dias excepcionales con aglomeraciones de gente en las calles del Barri Vell.
El mEu barri.
No mE gusta nada la poca oferta nocturna, la uniformidad de la noche gerundense. No hay bares de noche decentes. Es todo muy light. Es todo o muy poca cosa, o pijo, o peor.
4) Los pecados no existen. Recomendaria perderse una mañana por la zona del Barri Vell. Pasear por la muralla, los jardines, La Catedral y las calles estrechas del Call Jueu (Barrio Judio).
Pregunten tambien por la que dicen ser la plaza más pequeña de Europa. Estaran entonces cerca de casa de mE. El otro dia mientras abria mi puerta una chica mE preguntó: Oi que és aquesta la plaça més petita d´Europa? Aixó diuen, vaig contestar.
5) Claro. Aquí se cuenta que unas moscas enviadas por Sant Narcís doblegaron las fuerzas de los soldados franceses de Napoleón que sitiaban la ciudad.
Otra. No sé exactamente qué produce besar o tocar el Cul de la lleona (el culo de la leona), pero incluso se ha instalado una pequeña escalera metálica en la escultura para que cualquiera pueda hacerlo.

Mira,... no han estado mal esta semana.
Lamento llegar más tarde que nunca.
Bye 2 every 1
xxx