Platja de Gandia és una ciutat fantasma al març. No ens costa gaire trobar el bar. Arribem tard. Proven so i finalment coneixo en persona al Jose. El lloc és petit, no hi ha escenari però si un bon espai aprofitable. La decoració són essencialment cartells i fotografies de l´escena indie rock americana. La més experimental i visceral. Per ser més exactes de Sonic Youth a Pavement passant per Swans o Pixies. Marxem a sopar. Al lloc on tenien previst convidar-nos ens diuen que la cuina està ja tancada, que els cuiners estan borratxos a la barra amb la resta de clients. Potser són les deu, o quarts d´onze de la nit. Marxem a un altre lloc. Ens accepten i demanem. Les tapes no tarden gaire però els entrepans... una eternitat. Menú rotllo guiri, rotllo costa. Els coberts són bruts i no hi ha cap ganivet ni forquilla igual. Els locals s´excusen com poden i nosaltres li treiem importància. Sopem, bevem, i riem força.
En Jose s´interessa per la visita a Chicago i pregunta pel productor. Li expliquen quelcom.
Arribem al local i a la porta la penya es fot de tot. Botellón, d´entrada.
Hi ha penya. Però la música no funciona. S´ha espatllat l´ampli. Concert, aplaudiments, i bis.
Festa posterior, és a dir: borratxera i ballaruca.
A mitja festa decidim recollir els estris i guardar-los a la furgo.
Un paio tot passat ens increpa dient-nos que si volem ell ens ho guarda. No, gràcies.
Una estona després ens crida que ens ho robaran tot. Ni cas.
Esperem a que ens portin al pis, i en Jose i jo marxem primers. Agraïm al propietari, que ens ha acompanyat fins el lloc, la cessió del lloc on dormir. Es despedeix, ens instalem, connectem la tele, ens fotem unes olives, i poc més. A sobar fins que arriben els altres que ens desperten per nassos. De bon matí faig un cafè que no em mola gens. Amb el Jens ens apropem a la platja mentres els altres es dutxen o recullen. De camí, provem de menjar quelcom a Vilajoyosa, crec. Però amb prou feines ens en sortim. Jo no em pillo res. Arribant a Murcia ens parem abans d´anar a la sala a saludar als Schwarz al seu local d´assaig. Em fot mandra baixar i em quedo a la furgo.
Finalment marxem al Garaje. Descarreguem i marxo a menjar quelcom. Paro a un bar macro cutre amb un paio vestit de segurata que beu birra i parla cridant. Malgrat tot em costa bastant entendre tot el que diu. Alguna cosa respecte als quilòmetres que li han de pagar. Demano un pincho de tortilla i una canya. Quan marxa el cridaner m´apropo a inspeccionar la resta de sortit de tapes. ¿Esto qué es? Melsa. Pues vale, me pone una y otra caña. Tota una experiència. Pago i em sembla barat. Mentres ha arribat un paio que s´ha demanat un litro. De birra! Li serveixen a la barra i demana un got glaçat. Es serveix i comença a beure. Sorprenent també. Passejo una estona pels carrers del centre i paro a fer un cafè. Torno al local i la prova de so encara dura. S´acaba i marxem al hotel. Un pis, el mateix de l´any passat, tot per nosaltres. Fantàstic! Ens instalem, dutxes, tele, ... i arriba el sopar. Unes pastes de full amb carn i unes pizzetes tremendes. Sopem mentres veiem Los Simpsons. Una estona més reposant i de nou cap a la sala. Cubates, fum al backstage i concert dels teloners In the ears of children. Estan bé, però al principi els costa decidir-se. Aplaudiments. Surten els 12 i arrassen, com de costum. Aplaudiments, bis, i ballaruca amb el nou tema que ja toquen habitualment com a bis. M´instalo a la porta i començo a vendre cd´s i vinils. En venc uns quants, normal. En un moment donat ve a saludar-me l´Iñaki. Em quedo sorprés agradablement. Ens coneixem de quan ell punxava al Picasso de Roses. ¿Qué tal todo? Ara viu allà. Parlem uns breus moments i segueixo amb el merchandising. Una estona després entro al forat ple de fum i de gent. El grup no para de signar autògrafs dins el pack del seu nou cd i la festa continua fins tard. Per deixar la furgo a l´aparcament patim una pel.lícula d´una hora llarga. Al de l´hotel no pot ser, ho hauriem d´haver dit abans. A l´altre no hi entra. Ho arreglem finalment i torno un darrer moment al local que està a rebentar. El backsatge també. Copeta i al llit. L´endemà, carretera i manta. A Barna amb prou feines comparteixo dinar i cafè amb els pares. Ma germana em rapa abans de dinar i marxa a currar. I a la tarda passo a saludar als avis. Marxo amb el tren i m´estalvio el bitllet. Arribo a casa i arriba després en Jesús. Decidim sopar al König i acabem narcotitzats amb la caixa tonta. Jo em retrobo amb la red, i la feina.
Aquesta tarda he passat per l´apartat i he trobat un parell de promocionals. Per part d´
Acuarela, el darrer disc dels Xiu Xiu. I des de València,
zebra records ha enviat el nou disc de Nice Man & The Bad Boys.
Em molen bastant tots dos cd´s.
De nit hem fet un shawarma / falafels amb en Joan i en Jesús, i després hem anat a veure
Kill Bill. Ha vingut també una noia, amiga de´n Jesús, que es diu Ester i que és de... molt a prop del "meu poble".
M´he quedat absolutamet sorprés, la veritat.
La peli, està bé. Rius, és entretinguda, però no va més enllà.
Esperarem la segona part sense gaire expectació doncs.
Les 5
Si tú mandaras...
1) ¿Qué sería lo primero que despenalizarías?
2) ¿Qué sería lo primero que prohibirías?
3) ¿Qué ministerio tendría más presupuesto?
4) ¿Qué servicio público harías gratis?
5) ¿A quien de tu familia harías ministro?
Primero de todo. Estas preguntas son capciosas, o confusas, todas. Si yo mandara, no seria yo.
Nunca mE he planteado una carrera política pero si imagino por un momento que soy presidente del gobierno elegido por votación popular, no creeria nunca que por ese hecho pudiera despenalizar, prohibir, decidir presupuestos, socializar servicios públicos, o enchufar a alguien de mi familia directamente a un ministerio.
¿O hablamos de una dictadura a la vieja usanza?
En fin, intentaré responder, pero estaba a medias y he necesitado prologar mis respuestas.
1) La ocupación, la objección fiscal, el cultivo y el consumo de marihuana.
2) La banca.
3) Más presupuesto del que tienen ahora a : Educación, Cultura, y Medio Ambiente. Eso seguro. Deberia asesorarmE antes para decidir a cual darle más que ninguno otro.
4) Transportes metropolitanos, autopistas, dentista, ...
5) A nadie. Esta es la pregunta más capciosa, creo. Yo quizás no tenga a nadie con el suficiente nivel para ocupar ese cargo. O ignoro sus verdaderas cualidades. Pero,... ¿y si otro lo tuviera? ¿No seria lícito?
