Tornen els herois de la pista

Gracioses les declaracions d'un punxadiscos de la vella escola avui a la contra del Punt Diari:
«Abans, a les discoteques, hi havia molta més varietat d'estils musicals que no pas ara: des del funky, la música disco i el house fins al heavy metal per acabar la nit i algun pasdoble si feia falta»

House? :) Voleu dir que ja existia el house quan aquests senyors es dedicaven a punxar?
Jo diria que no, però en fi...
Iaios...

Tornen els herois de la pista

El Centre Cívic del Pont Major de Girona

Sempre està bé, molt bé vaja, que un ciutadà de peu denunci el què creu que ha de denunciar públicament.
Avui podeu llegir una carta d'una lectora del Punt Diari on denúncia la mala gestió del Centre Cívic de Pont Major.
Te raó. I em sap molt greu perquè coneixo gent que hi treballa però te tota la raó del món.
Clar que podriem fer extensiva la seva crítica a la resta de Centres Cívics gironins.
Encara recordo el rebuig del senyor Amadeu Mora a la proposta de concerts als Centres Cívics durant les Fires del 2007 feta per fressa ent.
Maco i força significatiu el tall on la senyora diu:
Potser l'Ajuntament obre centres d'aquestes característiques només perquè consti que els ha obert, però no amb el propòsit d'atendre com cal, de veritat, els ciutadans que s'hi dirigeixen quan ho necessiten.

Un comentari d'alló més precís.

Deu bucs d'assaig i dues sales de gravació

Dissabte vaig llegir al Punt Diari que s'ha aprovat finalment el projecte de reforma de l'antiga fàbrica Marfà.
Sorpren que el projecte no inclogui una sala per fer concerts però en canvi si, dos estudis de gravació.
Dos, i no un. Per què?...
No ho entenc. Imagino que rera els dos estudis de gravació es deuen amagar interessos personals perquè d'una altra manera no s'explica.
Deu bucs d'assaig i dues sales de gravació

Curiosament de l'article d'opinió de la nena d'Orella Activa publicat al Punt Diari ara fa uns dies hi ha un tall al seu web que els del diari varen decidir obviar, però sembla interessant. Diu així:
En propers capítols farem públics catxets d’artistes coneguts que algunes veus crítiques amb la programació de la Copa reclamen. I que facin números... o que es comencin a vendre els ronyons.

No entenc aixó dels ronyons però en fi...
Ja ho vaig dir fa uns dies: la nena pixa fora de test. Amb el pressupost de Barraques es podrien fer coses artísticament molt més interessants. El problema greu és bàsicament quant es paga per algunes propostes absolutament mediocres i vulgars.
L'exemple d'Eina en les darreres Fires resulta força evident, crec jo.

Premi?

No m'ho puc creure!
Avui llegeixo al Punt Diari que li han donat un premi al Xavi Castillón.
Xavier Castillón rep el premi Bonmatí per la crònica d'una «ciutat viva i multicolor
No seria res de greu la cosa si no fos per l'article premiat:
L'altra rebel·lió de les masses

Sincerament, Xavi Castillón és un xaval molt maco, cobreix la realitat cultural de la ciutat amb coherència doncs és la seva feina, però d'aquí a premiar-lo per un article com aquest... hi va un bon tros.
Sempre trobo a faltar en els seus articles d'opinió un xic de sang. No acostuma a ser mai crític amb res. Tot és molt maco i bonic, i no és cert. Sense anar més lluny, es parla del que retrata aquest article: una ciutat viva i multicolor.
Multicolor? No, sens dubte.
L'espai de La Copa és monocolor i en l'article no llegeixo per enlloc ni una minsa crítica del que musicalment succeeix a l'escenari principal. I mira que se'n poden dir de coses respecte als Eina... En fi, aquesta deu ser la tant refregada independència d'El Punt.
Mentrestant, el nostre pessebre, la ciutat de Girona, continua moribund.