Ahir al migdia em vaig passejar per La Copa i vaig veure el concert de les
Macedònia. Vaig saludar a un pare que feia fotografies i que es va sorprendre de veure’m per allà.
- No et feia fan de les noies aquestes diu ell.
- No, passava per aquí i volia veure-les, dic jo.
Afirma que les seves filles es saben totes les seves cançons. Per la tarda vaig repassar el que em va explicar un dels xavals que varen passar pel concert dels
Pale Man Made a Vidreres. Al lloc de
Porous, els alemanys parlen del dia que varen passar per
Girona. També els de Budapest:
Amber Smith han destacat la seva mini gira espanyola amb paraules d’agraïment pel tracte rebut.
Han dit aixó:
"...we finished the mediterranean tour, we felt great, especially in Spain - where we plan to return for an extended tour later."
A
Muzikalia han comentat el concert dels de Newcastle a Barna i he escoltat per primera vegada a
The Premiere League a Radio 3. De nit vaig tornar a passar per les Barraques. Ja havia anat a sopar un falafel quan em va trucar en J. El vaig acompanyar al nou König però va sopar a la vora del riu, sobre el banc dels punks que acostumen a bellugar-se pel Cul de la Lleona. Al recinte varem riure de valent, per no plorar, quan varem descobrir la mena d’espectacle que l’Ajuntament i la Cadena Dial ens tenien preparat. Uns presentadors patètics,... Realment algú pot arribar a pensar que les nits de Barraques necessiten presentació? La primera banda va fer broma dient que tenien una comunió i que els feien fora (no m’estranya). La segona sonava en plan Manolo Garcia. És a dir, res de nou. Gens original la seva proposta. Risc zero. Pop aflamencat ancorat sempre en la mateixa referència, la de l’ex-Ultimo de la Fila, que per cert també ha estat present al cartell de Fires 2004, però no a l’escenari gratuït. El darrer que varem aguantar una estoneta va ser un noi argentí que va començar amb una introducció deplorable, i d’un mal gust extrem de la peli de Superman. La música llatina de l’amic potser tenia un xic més de gràcia, i així de lluny sonava a Makaroff, però em sembla que no era gran cosa. Després encara quedava un grupet, o artista, que diuen que ha venut 100.000 còpies. Qui les ha venut i a on? El departament comercial de la multinacional de torn ha
encalomat 100.000 discos a les grans superfícies que acabaran potser venent-ne la meïtat de la meïtat. La resta amb el temps i d’oferta potser. Era tan important l’artista en qüestió que ni ara recordo el seu nom, ni m’arrepenteixo d’haver-nos decidit a marxar tranquilament d’allà, jo amb llagrimes als ulls de riure. Us ho juro.
Hi ha
una noia brasilera que li vaig dir guapa al seu fotolog i ara s’ha sentit obligada a dir el mateix del meu fotolog. Jo com que no soc tan guapo com ella penjo fotos d'altres persones, o dels paissatges que m’envolten. Els trobo més interessants que fotografiar-me jo mateix. En fi, salutacions als de Newcastle, als de Brasil, als de les comarques gironines, als de Barcelona, i a la resta del món.
mE us estima a tots. A uns més que als altres.
Les 5 del divendres (...faves tendres) Contestades en diumenge, autocensurades en dilluns i penjades i retocades en dimarts-dimecres.
1) ¿Quién fue tu primer mejor amigo/a?
¿Cómo lo/la conociste? ¿Aún os habláis?
2) ¿Tienes un(a) buen(a) amigo/a que no lo hayas conocido en el colegio, trabajo o que viva cerca de tu casa?
3) ¿Alguna vez te enamoraste de tu mejor amiga/o? ¿hubo rollo? ¿Funcionó?
4) ¿Tienes algún(os) enemigo(s) declarados? ¿Por qué razón?
5) ¿Te ha traicionado un amigo/a? ¿Qué te hizo? ¿Lo/la perdonaste?
1) Jordi Ramos quizás.
Nos conocimos en el cole, en el Pere Vila de Barcelona. Justo delante del Arc de Triomf. Hace muchos años que no sé nada de él.
2) Si, tengo a Mapi que vive en Elx y yo en Girona. A Antia que estaba en Pontevedra pero ahora se movió a Barna. Y si, tengo algunos más que no estudiaron ni trabajan conmigo, ni viven cerca de mi casa. Tengo unos cuantos buenos amigos. De hecho, todos los amigos son buenos hasta que se demuestra lo contrario.
3) Una vez estuve ligeramente enamorado de Mónica, una buena amiga del cole. Pero no funcionó ni dejó de funcionar. Fuimos muy buenos amigos y punto.
4) En los foros de girona.com tengo unos cuantos enemigos declarados. Les pica la disidencia. Les pica lo que digo. Pikaxet, por ejemplo, ha dicho que mE quiere hace unas horitas.
En la vida real seguro que acumulo unos cuantos más aunque no se declaren públicamente al respecto, ni falta que hace, se les nota. Los representantes artísticos o mánagers somos gente muy mal vista. Somos de la mafia o algo así.
El Ayuntamiento de Girona por ejemplo, establece en las bases del concurso de maquetas que negociará el caché de la banda seleccionada para tocar al año siguiente directamente con los músicos. Sin intermediario. Lo dicho, somos malos, y los músicos tontos. Los políticos van de listos.
5) Aquí havia contestat fa uns dies amb més exactitud un afer desagradable que em va succeïr fa més d’un any. Però després he decidit autocensurar-mE lleugerament.
Qui ha fet aquestes preguntes?
(No lo consideraria una traición, más bien fue sólo una enorme decepción. Le presenté a uno de mis mejores amigos a una chica que me gustaba bastante y se la acabó beneficiando él. No se lo voy a poder perdonar nunca jamás. Lo siento. No está el horno para bollos.)
Avui he rebut les claus del pis que s’ha de convertir en la meva oficina. No només meva per cert. Però potser només acabaré visquent allà i l’oficina serà aixó on visc ara… No ho sé encara, la veritat. Els propers dies procuraré arreglar i netejar el nou espai i acabar d’instal.lar allà les quatre coses vitals per funcionar.
De nit he passat a veure a La
Fireluche. Amb en J. Prou bé.
Ho han fet prou bé, però potser no ha estat un concert per guanyar el concurs de marres. No era el seu escenari ideal. Després
Overside ens han demostrat a la majoria que no haurien ni d’haver passat la primera fase de selecció de bandes. Per cert, quines són les altres bandes que han quedat fora de concurs? Avui el Diari de Girona informava d’un dels membres del jurat.
Un només!!!
La resta segueix en l'anonimat.
Estrany com a mínim, ja em perdonaran les suspicàcies.
Jamboree Gang han demostrat que si acaben guanyant potser haurà estat de justícia. Es nota que han trepitjat molts més escenaris que els de la banda que toca instruments de joguina. És trist reconèixer-ho però em veig a venir que guanyarà una banda d’ska, i mestissatge,… O potser no? Als
Bikini Summer els desitjo que facin un molt bon concert però ho tenen difícil. De les altres dues bandes que queden demà en concurs més val que no en digui res. No les he escoltat mai. En una de elles, els
Zeero toca el paleto de’n
lomas... Tampoc crec que els pugui veure doncs seré a classe, i com a molt al tren de tornada. Demà acabo el curset d’introducció al management. A la nit també tinc al
Dj Roberto punxant a l’Accés 21. Des de Los Angeles, California (USA). Rock, ska, reagge...
L’altra banda que ha tocat avui:
Karamelo Santo, eren bastant fluixos. Fent reggae encara, l’ska rock els quedava ja un xic més desmanegat i barroer. No eren del concurs que si no..., no haurien ni d’haver-se classificat!!! I a sobre els paguen... En fi, I Love You: Orella Activa i la Comissió de Barraques. Tots plegats ho aconseguireu al final.
Fa uns dies que vaig escriure un post interessant sobre paper i amb boli. Des de Darnius, una nit d’octubre amb la tramuntana bufant fort des de fora. Era curiós el que explicava. Però no sé si seré capaç de passar-ho a net un dia d’aquests. Haig de fer tantes coses amb el PC que em costa recuperar-ne un munt que vaig deixant a mitges pel camí. Escolto Radio 3. Ara mateix l’Ambigu.
No escolto mai els 40 principals ni Cadena Dial.
Són un parell d’emissores comercials repugnants.
M’encanta
Radio 3, és un oasis.
